Som una nació

Per Joan Carles Gallego Herrera

El 10 de juliol el centre de Barcelona es va col•lapsar i es va manifestar la pluralitat del país, expressant sentiments i voluntats. Allò que es preveia fluid, que caminaria darrera senyera i lema, es va fer compacte, sense inici ni final, i sòlid, expressant malestar i reclamant respecte.Més enllà del contingut estricte de la sentència del Tribunal Constitucional, la manifestació expressava el mar de fons que s'ha anat construint aquests darrers quatre anys de debat de l'Estatut. La relació entre Catalunya i Espanya ha quedat malmesa per l'anticatalanisme que interessadament s'ha alimentat, per oportunisme electoralista, utilitzant fins i tot la mentida com a argument. La sentència debilita el vincle entre Catalunya i Espanya, ja que el que queda és la sensació que l'Estat central no ens tracta de forma justa, en aquest cas invalidant un Estatut fet segons el procediment constitucional i aprovat en referèndum convocat pel mateix Estat.La manifestació va ser massiva, cívica i unitària. La immensa quantitat de gent que vàrem sortir al carrer expressàvem diferents maneres d'entendre el rebuig a la sentència i de les vies per aprofundir en l'autogovern. Els partits polítics hauran d'administrar la força expressada al carrer, però si dissabte s'expressava la pluralitat de forma unitària, la proximitat de les eleccions és possible que reforci les diferències d'estratègia per abordar el futur. Però les respostes polítiques no poden cenyir-se, exclusivament, a oferir la via per assolir un marc de relació Catalunya-Espanya. L'objectiu que crec que compartíem és que cal més autogovern, ja que aquest és un instrument potent, si disposa de competències i recursos, per actuar des de la proximitat en la resolució dels problemes de la ciutadania. I la millor manera de sumar consensos per reclamar més autogovern passa per concretar com el posarem al servei de la resolució dels problemes socials que avui tenim: l'atur; la pèrdua de drets laborals; la pèrdua de qualitat dels serveis públics; la privatització de serveis socials: la transparència en la gestió dels recursos; el model de fiscalitat; les infrastructures públiques per a un nou model productiu; etc.La manifestació va ser un èxit, ja que va evidenciar una àmplia majoria social que rebutja la sentència i que considera necessari sortir al carrer en defensa de la dignitat i l'orgull de Catalunya. Per això hi vaig ser, i perquè crec que aprofundir en l'autogovern és disposar d'institucions properes i dotades per donar respostes materials als problemes socials.