Adéu a l'any 2008

Deixem enrere l’any del "coitus interruptus" del jutge Garzón en l’intent de jutjar el franquisme, de la independència de Kosovo, del conflicte de Geòrgia, de la vaga dels secretaris dels jutjats, del judici als Mossos, del debat de la llei d’educació, del robatori del segle a la ciutat de la llum, de les olimpíades de Pequin, de la 3a copa Davis, del concert del Miguel Bosé al Palau en suport a la lluita contra la sida i, sobretot, del reconeixement públic de la dreta espanyola de que "el desfile es un coñazo".

Però, sobretot, ha estat l’any de la Chacón, la primera dona de la història d’Espanya que ha estat nomenada Ministra de Defensa.

Ha estat l'any dels 2 anys del Govern Montilla, dels 10 del Hugo Chávez, dels 30 de la Constitució, dels 50 del Jabato, i del Mortadelo i Filemón, dels 60 de la Carta de la declaració dels Drets Humans, dels 70 de la "nit dels vidres trencats", de la Batalla de l’Ebre i de la Reina Sofia. Del comiat del Joan Coscubiela i de l’elecció del Joan Carles Gallego com a Secretari General de CCOO de Catalunya i del retorn del José Bono. Sense oblidar-nos de l’oferta Pública d’Ocupació feta per l’ETA per cobrir les places de cap de l’aparell militar després de la detenció, per dues vegades consecutives, de la seva cúpula dirigent.

Ha estat l’inici de la "decadència" del capitalisme il·lustrat, del tsunami dels ERO i del retorn dels pirates, sense descuidar-nos la xacra de la violència de gènere. Sort hem tingut de la victòria d’Obama que, segons tots els estadistes, ens ho arreglarà tot en un "tres i no res".

Al nostre petit entorn no hem acabat el "Catàleg", hem patit l’arribada de dos gerents importats de la "caixa de reserva", s’ha aprovat un organigrama que no se’l creuen ni ells, ens han denunciat l’Acord i el Conveni, l’IME ha pujat al cel, CCOO a l’Ajuntament ha celebrat els seus primers 25 anys i ha estat el retrobament d’alguns personatges amb el proverbi Neardenthal "destruye aquello que no comprendas". I, a última hora, ens ha arribat el "Plan Marshall-ZP", 8.000.000 d’euros per fer............... tots a córrer que fem tard!

Finalment volem, com sempre, recordar als qui ens han deixat per voluntat pròpia després d’una vida de treball i aquells que han decidit marxar per motius professionals: Josep, Mireia, Jordi, Maite, Núria, Laura, Miguel, Mercè, Antonio, Miquel, Jaume, Eva, Zoilo, Josefina, Judit, Anna, Joan Miquel i Joan Antoni. A tots ells i elles els hi desitgem el millor en aquesta nova etapa de la seva vida que han començat.

Au adéu, comence el meu comiat
A tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Au adéu, comence el comiat
I sóc nou arribat.
No me’n vaig, sóc qui torna!

FINS L’ANY VINENT,....... Salut!