La força de l'afiliació

El passat dissabte, 17 de novembre, CCOO de Catalunya va organitzar a la ciutat de Mataró l'acte de reconeixement a la seva afiliació, a l'auditori del Foment Mataroní amb la participació de més de 400 persones.

L'acte, que va constar de dues parts diferenciades, va reconèixer, en primer lloc, la trajectòria de
les persones amb 25 anys d'afiliació amb el lliurament de la insígnia de plata, i va donar la benvinguda simbòlica a la nova afiliació amb el lliurament del carnet.

En aquest marc, es va aporfitar també per fer un reconeixement especial a la CGIL, pel seu compromís i suport a les CCOO de Catalunya, reconeixement que es va personificar en Gianni Bombaci, fins fa poc, membre de la CGIL de la Llombardia, a qui li va ser lliurat el pin de plata.

A la segona part de l'acte es va lliurar el carnet solidari de CCOO de Catalunya a la Central Unitaria de Trabajadores de Colombia (CUT), que va estar representada pel seu president, Carlos Rodríguez, i al col·lectiu d'historiadors i historiadores, per la seva aportació i col·laboració amb el sindicat, representats per Josep Benet i Carme Molinero.

En el decurs de l'acte, i en representació dels afiliats i afiliades amb més de 25 anys d'antiguitat, va intervenir el company d'aquest ajuntament i secretari general de la secció sindical de CCOO, Enric Alonso. Intervenció que reproduïm tot seguit:

Companys i companyes, Bon dia a tothom.

En primer lloc, he de dir que el primer sorprès que m'hagin demanat d'intervenir, en representació dels companys i les companyes que portem 25 anys a CCOO de Catalunya, he estat jo mateix. Segurament, perquè crec que hi hauria altres companys o companyes que mereixerien aquest privilegi.

Les organitzacions, i les persones que les formen, són un capital indestriable, el primer valor que cal preservar amb força, responsabilitat, passió i intel·ligència. Més si aquestes organitzacions són una eina de lluita per a la millora i defensa de les condicions de treball, socials i econòmiques dels treballadors i les treballadores.

Segurament no han estat anys fàcils per a cap de nosaltres. Estar en el projecte que representa CCOO és difícil en sí mateix, no es tracta de posar-se una etiqueta a l'esquena i ja n'hi ha prou. Hem estat i som conscients que estar a CCOO es reqüestionar-se un mateix, dia a dia, l'entorn polític, laboral i social que t'envolta i saber trobar els mecanismes i adquirir els compromisos
personals i col·lectius que ajudin a l'avenç en la necessària transformació de la societat.

Us puc assegurar que durant aquest temps, només un quart de segle, no hem tingut temps d'avorrir-nos, més si tenim en compte que molts de nosaltres, que avui tenim la satisfacció de rebre aquest reconeixement, hem estat o som delegats i delegades als nostres centres de treball.

Durant aquests anys hem avançat i guanyat amb mitjans, formació, recolzament tècnic, afiliació i estructura però, en alguns casos (serà per l'edat), hem perdut ímpetu, espontaneïtat, temeritat i segurament aquella irresponsabilitat que havíem tingut fa 25 anys. Però ja se sap, els temps canvien i segurament a millor.

Formem part d'aquesta organització, CCOO de Catalunya, que mica en mica hem vist com ha crescut, s'ha consolidat i s'ha fet gran. Una organització que, malgrat els seus defectes, que lògicament en té, aglutina una de les virtuts i capitals més importants: els homes i les dones que la formem i que estem, i molt, orgullosos de ser-hi i d'aportar, des de la diversitat, el compromís, les discrepàncies i la solidaritat, el nostre treball.

Costa una mica entrar..., però us puc assegurar que costa molt més sortir. Vull acabar manifestant que aquest quart de segle ens sembla una misèria i que la insignía la preferim d'or. Per aquest motiu amenacem en tornar-nos a veure tots plegats pels 50 anys.

Salut i moltes gràcies.