La pèrdua sobtada i incomprensible dels companys Javier i Antonio compromesos, des de dues concepcions sindicals diferents, amb la lluita quotidiana i interminable de la defensa dels treballadors i treballadores municipals, ens ha deixat amargor i sensació d’impotència, tot i que seguiran, i molt, presents en els nostres records.
Ha estat un any, el 2007, que el recordarem orgullosos pels resultats obtinguts i la molt alta participació que es va donar a les eleccions sindicals en un exemple democràtic.
L’any d’eleccions municipals, de la celebració dels 20 anys del nostre butlletí "el corccoo", d’un nou conveni col·lectiu a Mollet Comunicació, de l’important avenç fet per redreçar la situació irregular i insostenible de la plantilla de l’Ajuntament, l’any de l’aprovació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, de la mani pel Dret a Decidir a Catalunya, de l'aprovació de la llei de dependència, la llei d’igualtat, i la controvertida i "curta" llei de la memòria històrica, del xec "bebè", de la victòria de la dreta a França, del referèndum perdut pel Chávez i de la seva famosa i coneguda frase "por qué no te callas", del concert "Dos pájaros de un tiro" de Serrat i Sabina, i de la separació de la infanta.
El bon funcionament, i la puntualitat dels trens de rodalies, de les obres que s’estan fent de manteniment dels esvorancs i de noves infrastructures, que són i seran un exemple de bones pràctiques incorporats als llibres de text de les escoles d’alta direcció d’empreses.
L’AVE, lamentablement, no arribarà a Catalunya el 21 de desembre tal i com ens prometien les tanques publicitàries, i la Sagrada Familia corre perill, segons diuen uns i neguen els altres, aquells que defensen el gran treball fet per la ministra Álvarez i el seu "antes partía que doblá".
Les guerres, la fam i la lacra del terrorisme segueix essent notícia de portada als mitjans de comunicació i la banda terrorista ETA ha trencat la treva i ha tornat a matar. Malgrat el crit unànime de la societat espanyola que reclama el fi de la violència. Finalment volem, com sempre, recordar als qui ens han deixat per voluntat pròpia, després d’una vida de treball i aquells que
han decidit marxar per motius professionals: Sergi, José Manuel, Jordi, Cristina, Rosario, Carmen, Carlos, Judit, Brigida i Josep M. A tots ells i elles els hi desitgem el millor en aquesta nova etapa de la seva vida que han començat.
Les guerres, la fam i la lacra del terrorisme segueix essent notícia de portada als mitjans de comunicació i la banda terrorista ETA ha trencat la treva i ha tornat a matar. Malgrat el crit unànime de la societat espanyola que reclama el fi de la violència. Finalment volem, com sempre, recordar als qui ens han deixat per voluntat pròpia, després d’una vida de treball i aquells que
han decidit marxar per motius professionals: Sergi, José Manuel, Jordi, Cristina, Rosario, Carmen, Carlos, Judit, Brigida i Josep M. A tots ells i elles els hi desitgem el millor en aquesta nova etapa de la seva vida que han començat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario