Tothom ha guanyat?

Tot just s’acaba un procés electoral, totes les opcions es dónen com a guanyadores, uns per una cosa i els altres per un altre. La qüestió resideix en la necessitat de fer veure als electors que el seu recolzament ha estat important i necessari i a esperonar l’estructura, l’afiliació o la militància.

Més enllà d’aquesta circumstància estratègica, al final queden les dades pures i dures que són, al cap i a la fi, les qui determinen les majories i l’opció per la qual en funció o no de les aliances, els electors es sentiran més o menys representats en els quatre anys que dura una legislatura o mandat.

L’alta afiliació a les diferents forces sindicals presents a l’Ajuntament i el treball que aquestes porten a la pràctica fan que les eleccions sindicals siguin un exemple de democràcia, de solidesa, d’implicació i de recolzament vers als projectes i les persones que els representen.

Fer un anàlisi exhaustiu i acurat d’unes eleccions sindicals a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, amb una plantilla de 331 funcionaris i funcionaries és, si més no, una mica complicat tenint en compte el coneixement que tots plegats ens tenim els uns dels altres.

Tot i això, aquestes eleccions sindicals 2007 es caracteritzen per sis ítems importants:

1. L’alta participació, 100% (laborals), 91,8% (funcionaris).

2. L’avenç i consolidació del sindicalisme de classe i confederal front al sindicalisme professional.

3. La victòria de CCOO al col·lectiu de laborals, amb 1 delegat i 6 delegats i delegades al col·lectiu de funcionaris (dels 11 a escollir).

4. La pèrdua d’un delegat del SPPME, que s’ha quedat amb tan sols 30 vots dins el col·lectiu de referència.

5. Un transvassament important de vots del col·lectiu de policia municipal a la UGT produït, bàsicament, per una política organitzativa i sindical de venda de fum.

6. La consolidació d’un vot clarament definit en base als diferents projectes, treball i interessos personals i col·lectius.

Des de les eleccions sindicals del 2003, el cens electoral del nostre Ajuntament ha passat de 295 a 331 (+ 36), on l’increment més regular i concentrat en el temps, es dóna dins el col·lectiu de la policia municipal. La resta de l’increment està molt més dispers en el conjunt de l’organització.

Aquest increment, lluny de baixar la participació en els comicis, com es dóna habitualment arreu en la majoria de processos electorals, ha incrementat aquesta participació en 4,4% punts (del 87,4 al 91,8%) fet que reforça la tesi que, d'una banda existeix un treball sindical d’implicació, coherent i participatiu i, de l’altre, l’entrada de vot fidel o condicionat.

L’esforç esmerçat, en els dos últims processos electorals (2003 i 2007), des d'alguns sectors propers al partit majoritari en el govern municipal per fer possible l’avenç de posicions sindicals menys incòmodes han estat incalculables. Això sí, ajudats casualment per un crepuscle que des de l'anonimat i utilitzant actituds antidemocràtiques, feixistes, i quintacolumnistes han utilitzat
el llançament d'anònims, falsedats, insults i calúmnies intentant, per tots els mitjans, el desgast i el desprestigi del projecte que representa CCOO i, en concret, de les persones que l’encapçalen.

Tot i que al final, malgrat alguns es pensin que els partits es guanyen, com deia "Elenio Herrera": sense baixar de l’autocar, el vot, democràtic, sense pors, meditat, conscient i amb
la més alta participació de la història democràtica del nostre Ajuntament, ha donat els resultats que tots i totes ja sabeu.

I és cert que aquest cop podem dir que "tots hi hem guanyat", perquè cap demòcrata posarà en dubte els resultats obtinguts en un exemple de solidesa, d’implicació i de democràcia. El 91,8% dels treballadors i treballadores municipals han decidit a les urnes i ara cal no defraudar-los i treballar per defensar les seves condicions de treball, professionals, socials, econòmiques i de
salut laboral de tots i cada un dels companys i companyes que han votat a una o altre candidatura, i també dels que no ho han fet. Per assolir aquest objectiu caldrà aportar en aquests propers quatre anys i, a partir d’ara, quelcom més que un full en blanc.