"És de sentit comú que aquesta Corporació no podia aprovar un augment del 14% als treballadors en la situació econòmica actual – ha estat un error aritmètic -, amb quina cara li expliquem als ciutadans de Mollet". Argumentava, en la seva intervenció al Ple del passat dilluns 23, el portantveu convergent de manera totalment demagògica de la dreta més rància.
És cert que els números es poden fer i mostrar de diferents maneres, però és del tot surrealista situar l’argument en funció d’un sol paràmetre o factor, obviant el resultat final de la suma de tots els conceptes que conformen les retribucions.
Els que hem estat negociant aquest Acord de condicions sabem, amb certesa, quins han estat els acords als que s’ha arribat i quines han estat les renúncies i els avenços que, des de cada una de les posicions, s’han fet per tal d’arribar al necessari consens i equilibri negocial; i també sabem que el preu punt del complement específic va quedar estipulat, fruït d’aquesta negociació, en 21,66€ i no en 19,51€, tal i com ens volen fer creure i que ha modificat el Ple de l’Ajuntament.
Segurament es pot haver donat un error,..... el que ha comés qui tenia la responsabilitat de valorar econòmicament l’aplicació d’allò que es va acordar i signar amb la part social. I que, evidentment, no són els treballadors i treballadores municipals, ni els seus representants.
Ha estat, doncs, un "tijerazo" al preu punt en un dia assenyalat que tots i totes recordarem amb impotència i indignació, escoltant arguments demagògics i populistes de qui oblida l’augment fet, no fa pas tant, als membres de la Corporació, i oblida que aquest Ajuntament ha passat d’un a quatre gerents, sense tampoc oblidar-nos dels assessors i càrrecs de confiança.
El 23F ha estat el dia escollit per incomplir allò que es va acordar, signar i aprovar pel Ple el dia 26 de gener i, sobretot, cal destacar la negativa "dels demòcrates" a la demanda feta per CCOO d’intervenir al Ple per poder exposar els arguments de la part social sobre allò que es va acordar.
Com gairebé totes les accions que pretenen ignorar els arguments dels legítims representants dels treballadors i modificar allò que, fruït de la negociació, es va acordar, acabarà als tribunals amb el corresponent contenciós administratiu; i, finalment, d’aquí a tres o quatre anys la justícia donarà la raó a una de les parts. Però el que no oblidarem els demòcrates, sense cap mena de dubte, és el 23F i el "tijerazo al preu punt".
És cert que els números es poden fer i mostrar de diferents maneres, però és del tot surrealista situar l’argument en funció d’un sol paràmetre o factor, obviant el resultat final de la suma de tots els conceptes que conformen les retribucions.
Els que hem estat negociant aquest Acord de condicions sabem, amb certesa, quins han estat els acords als que s’ha arribat i quines han estat les renúncies i els avenços que, des de cada una de les posicions, s’han fet per tal d’arribar al necessari consens i equilibri negocial; i també sabem que el preu punt del complement específic va quedar estipulat, fruït d’aquesta negociació, en 21,66€ i no en 19,51€, tal i com ens volen fer creure i que ha modificat el Ple de l’Ajuntament.
Segurament es pot haver donat un error,..... el que ha comés qui tenia la responsabilitat de valorar econòmicament l’aplicació d’allò que es va acordar i signar amb la part social. I que, evidentment, no són els treballadors i treballadores municipals, ni els seus representants.
Ha estat, doncs, un "tijerazo" al preu punt en un dia assenyalat que tots i totes recordarem amb impotència i indignació, escoltant arguments demagògics i populistes de qui oblida l’augment fet, no fa pas tant, als membres de la Corporació, i oblida que aquest Ajuntament ha passat d’un a quatre gerents, sense tampoc oblidar-nos dels assessors i càrrecs de confiança.
El 23F ha estat el dia escollit per incomplir allò que es va acordar, signar i aprovar pel Ple el dia 26 de gener i, sobretot, cal destacar la negativa "dels demòcrates" a la demanda feta per CCOO d’intervenir al Ple per poder exposar els arguments de la part social sobre allò que es va acordar.
Com gairebé totes les accions que pretenen ignorar els arguments dels legítims representants dels treballadors i modificar allò que, fruït de la negociació, es va acordar, acabarà als tribunals amb el corresponent contenciós administratiu; i, finalment, d’aquí a tres o quatre anys la justícia donarà la raó a una de les parts. Però el que no oblidarem els demòcrates, sense cap mena de dubte, és el 23F i el "tijerazo al preu punt".
1 comentario:
Crec que ha estat un cop d'estat a la negociació col·lectiva i caldria fer alguna acció per manifestar el nostre malestar.
Endevant
Publicar un comentario