14 marzo 2009

PLANTEM CARA A LA CRISI

CCOO i la UGT tenim la decisió fer­ma que la crisi no la paguin els tre­balladors i les treballadores, perquè no en som els responsables, som les víctimes dels qui l’han provocada, això és el sector financer, l’immobiliari i les polítiques econòmiques dels poders públics que han tingut una actitud de passivitat i, moltes vegades, de complicitat, demostrant una falta de previsió total i absoluta.
Les mesures promogudes fins ara pels governs central i autonòmic són clarament insuficients, parcials, ar­riben amb retard i són excessiva­ment lentes a l’hora de l’aplicació.
Injectar liquiditat al sector financer (el màxim responsable de la situació) ha servit per tapar els forats d’aquest sector i ha impedit que els diners en forma de crèdits hagin arribat a les famílies i les empreses. Aquesta situació ha provocat una forta caiguda del consum i ha esca­nyat centenars d’empreses, que es­tan procedint a una escalada d’acomiadaments col·lectius i individuals, amb el resultat preocupant de l’in­crement de l’atur.
La UGT i CCOO insistim, una vegada més, que moltes empreses estan aprofitant la situació per a desprendre’s de les plantilles sense explorar altres vies que no suposin la descapitalització del bé més impor­tant que tenen, les persones. Aques­tes actituds són menyspreables, per això seguirem oposant-nos-hi amb tota la contundència possible.
CCOO i la UGT ens refermem en la posició de defensa i millora del po­der adquisitiu dels salaris .especial­ment dels més baixos. i rebutgem amb la mateixa contundència l’actitud d’alguns sectors empresarials i poders econòmics en l.intent de congelació o disminució salarial, perquè estem totalment convençuts que els salaris no són un problema sinó part de la solució per la reactivació del consum i el canvi del model productiu.
La UGT i CCOO rebutgem frontal­ment qualsevol proposta de plante­jar l.acomiadament gratuït, ja que no respon a donar solucions a la crisi, sinó a reivindicacions patronals ràncies del segle passat que l’únic que busquen és generar més preca­rietat i més inseguretat per produir més beneficis empresarials, quan el futur ha de passar per crear més ocupació de qualitat amb més esta­bilitat i més formació.
CCOO i la UGT creiem que el nostre país necessita un acord de finança­ment econòmic just i de llarg recor­regut. Però, el necessita ara. Re­clamem un pacte que ens permeti assolir les condicions òptimes pel desenvolupament de les inversions en infraestructures; pel desplega­ment d’una política industrial eficaç i decidida que aposti per la creació de valor afegit, riquesa i ocupació de qualitat; així com per l’ampliació i l’enfortiment de les polítiques so­cials amb recursos suficients per a la millora de la sanitat, l’ensenyament i les polítiques socials. Tant l’administració de la Generalitat com la local han de poder disposar dels recursos necessaris que van asso­ciats a les competències que tenen transferides, especialment les so­cials, la demanda de les quals aug­menta en època de crisi.
PLANTEM CARA A LA CRISI
La UGT i CCOO ens proposem iniciar un procés d’informació, consulta i mobilització per a la consecució de les mesures següents:
Industria i serveis
Pla de rescat de la indústria, prio­ritzant els sectors on la crisi econòmica està provocant un major impacte: automació, moble, electrònica de consum, material elèctric, tèxtil, construcció, agroali­mentari....
Polítiques de suport als sectors de serveis, igual que a la indústria, adreçades als sectors que presten serveis a les empreses. Als serveis com, per exemple, la neteja i la seguretat, augmenta la precarietat laboral, ja que les empreses contrac­tants redueixen els costos, però no redueixen els serveis.
Sectors del comerç i l’hostaleria. La davallada del consum provoca que es redueixin llocs de treball i aug­menti la càrrega de feina. Aquests sectors encara es precaritzen més.
Injectar liquiditat a les empreses, urgentment i particularment a la mitjana i petita, directament des de l’ICF (Institut Català de Finances), l’ICO (Instituto de Crédito Oficial).
Ocupació i mercat de treball
Ofensiva contra l’atur. Davant l’alarmant increment de l’atur, les admi­nistracions han de garantir l.atenció i la protecció social de les persones que es queden sense feina. Per això cal reforçar el Servei d’ocupació de Catalunya amb més recursos per l’atenció i amb programes d’ocupació i formació.
Garantir i millorar les mesures de protecció com són la prestació d’atur, l’accés al subsidi d’atur, l’accés a la renda activa d’inserció i la cotització dels contractes de formació, entre d’altres.
Reclamem que s’exclogui el període de prestació d’atur com a període consumit per les persones afectades per un ERO temporal.
Demanem prestació d’atur i presta­cions complementàries pels treballadors i les treballador es autònomes que s’estan quedant sense feina.
Els autònoms pateixen de manera encara més directa la manca de liquiditat i la morositat, per això cal una línia específica de l’ICF i modi­ficar la llei contra la morositat
Territori i inversió pública.
Reforçament de les polítiques so­cials als ajuntaments. Els municipis han de tenir garantits els recursos i posar en marxa les polítiques socials que siguin necessàries.
Constitució de meses locals pel fons estatal d’inversió pública. De­manem que es concreti les localitats que s’han presentat, i que es compti amb la participació dels sindicats a l’hora de desenvolupar i avaluar els plans d’ocupació.
Nou Pla d’inversió en equipaments per a les persones, per això exigim el compliment de la Llei de la de­pendència i la cobertura dels serveis que se’n deriven.
A més, el Govern ha d’aplicar la renda garantida de la ciutadania, tal i com recull l’Estatut d’Autonomia, per a aquelles persones que no tinguin cap tipus de protecció per atur.
Gestió de la crisi
Coordinació entre les administra­cions públiques i seguiment i avaluació de les mesures adopta­des. Els diferents nivells de govern .comitè de crisi del govern, Acord estratègic.... Han d’incorporar mecanismes de transparència i eficiència en el seguiment i avaluació de les mesures adoptades, amb la participació de les organitza­cions sindicals i empresarials més representatives.
Demanem la creació d’una comissió de seguiment del pla de rescat del sector financer formada pel Govern i els agents socials, que garanteixi que la liquiditat arriba a treballadors i empreses.

No hay comentarios: